ALGUNS LLOCS MÉS BONICS DEL MÓN

Us heu enterat que totes aquestes fotos tenen una cosa igual, els mateixos colors.
El blau, el verd, el blanc i el color terre. 


                                                                           ( Text EcologicNABÍ s.a.)

DESGLAÇAMENT A GROENLANDIA

Només uns dies després de l'intens desglaç d'aquest mes (es va fondre gairebé tota la capa superficial de gel de Groenlàndia), imatges de la NASA mostren el ritme de desglaç més ràpid en 30 anys, des que tenim satèl · lits. La relació amb l'escalfament global podria semblar evident, però els científics afirmen que un desglaç com aquest pot passar cada 150 anys. No obstant això, si el desglaç es manté, pujarà el nivell del mar, segons els experts.La major part del desglaç va tenir lloc en un període de quatre dies. Els mapes dels satèl · lits mostren que el 8 de juliol s'havia fos aproximadament el 40 per cent de la capa de gel més superficial. 

El 12 de juliol la xifra va pujar fins al 97 per cent.No obstant això, els registres dels satèl · lits de les tres últimes dècades mostren de mitjana que més o menys la meitat de la superfície de Groenlàndia es fon en algun moment del mes de juliol.La velocitat i abast del desglaç d'aquest mes ha sorprès a alguns científics. «És una cosa tan extraordinari que al principi qüestionar els resultats: hauria algun error en les dades?», Va afirmar el membre de l'equip Són Nghiem del Laboratori de Propulsió a Raig de Califòrnia (Estats Units).El desglaç ha arribat fins i tot el punt més alt i fred, Summit Station, a 3,2 quilòmetres per sobre del nivell del mar.«Pel que sabem, això no ha passat des que tenim satèl · lits. De fet, no ha passat mai », va afirmar Thomas Malnom, també membre de l'equip i expert en clima de la Universitat de Geòrgia, a National Geographic News.

¿Part del cicle natural?Lora Koenig, experta en glaceres del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA assenyala, però, que aquest tipus d'esdeveniment ha tingut lloc abans de l'existència de satèl · lits.«Els nuclis de gel de Summit Station mostren que aproximadament cada 150 anys hi desglaços d'aquest tipus», l'últim el 1889.Per això és difícil saber si l'escalfament global ha estat un factor determinant aquesta vegada. Tenint en compte l'edat de les mostres dels nuclis de gel, «podria defensar aquesta possibilitat», assenyala Malnom. Els científics creuen que una cresta inusualment forta d'aire calent ha contribuït al desglaç, el que fa més difícil encara determinar la causa.«Tenim una piscina d'aire calent sobre la capa de gel», diu Malnom. «És una cosa semblant, encara que no en magnitud ni en durada, al que estem veient en les Grans Planes amb la sequera» als Estats Units.Més desglaç podria afectar el nivell del marL'expert en glaceres Alexander Robinson, que no va participar en el recent estudi, va descriure la velocitat i extensió del desglaç com «molt sorprenent».«És intrigant», afegeix Robinson, de l'Institut d'Investigació Potsdam sobre Impacte Climàtic d'Alemanya.

«Crec que hi haurà diversos estudis que investigaran si aquest tipus de patró climàtic pot ser produït per l'escalfament global».De moment, els efectes del desglaç semblen tan difícils de determinar com les causes. Al juliol, per exemple, es van inundar alguns rius de Groenlàndia, encara que segons Malnom, «no podem relacionar amb aquest esdeveniment».Si aquest tipus de desglaç té lloc amb major freqüència a causa del canvi climàtic, els científics creuen que podria pujar el nivell del mar.Els desglaços tan estesos poden fer que l'anomenada neu congesta, o neu firn (neu compacta que es troba a l'exterior d'una capa de gel) tingui més dificultat a l'hora de reabsorbir l'aigua del gel fos.«Si hi ha desglaç en la superfície i una capa de firn gruixuda, es pot tornar a congelar i tornarem a tenir gel», explica Robinson. «No obstant això, si hi ha desglaç i congelació de forma repetida, el que acaba passant a llarg termini és que es redueix el gruix de la capa d'firn, el que redueix la capacitat de la capa de gel de congelar».Els científics creuen que si es fongués tota la capa de gel de Groenlàndia, el nivell del mar global augmentaria 7 metres.«Cal aclarir, però, que no és el que estem veient», indica Malnom. «Groenlàndia està perdent massa, però es necessitaria molt temps per perdre tota».










































 

ELS AUTOBUSOS DE BARCELONA Y EL MEDI AMBIENT

Els Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha acollit en la seva flota a un autobús híbrid, en què el seu aliment consistirà en energia elèctrica més gasoil. Aquest autobús prototip, servirà de base per al projecte Retrofit, en el qual s'han de convertir a tots els autobusos del consum dièsel al híbrid, el qual és la base d'aquest projecte, en el qual planteja actualitzar la tecnologia de cent autobusos de TMB, en qual també es desenvolupés el sector industrial de Catalunya en una base d'investigació, innovació i desenvolupament.El vehicle ha estat creat amb la col · laboració en l'àrea de recerca tecnològica d'electrònica de potència i xarxes elèctriques (IREC).

Per Transports metropolitans de Barcelona, ​​aquesta conversió massiva d'autobusos urbans, serà un benefici per als usuaris i per als ciutadans de la ciutat comtal, ja hi haurà significativament una reducció considerable d'emissions de gasos tòxics, aproximadament un 30% menys, i més salut acústica, sobretot per als usuaris del mitjà de transport que espera a les parades.A més es beneficiarà l'empresa d'un estalvi econòmic, ja que la inversió de 1,4 milions d'euros, serà amortitzada en poc temps gràcies a l'estalvi de combustible. Aquest prototip ja ha vist la llum, i encara es troba en proves de verificació, i el qual serà el pioner per a la conversió primera de 40 autobusos, que després seran uns cent.
 El prototip Retrofit, dièsel convertit a híbrid, ja se suma als quatre autobusos híbrids (motor elèctric i gasoil combinats) amb els que ja compten la flota de TMB, en el qual s'aferma més l'aposta de l'empresa pel subministrament elèctric per els vehicles.Els tres primers autobusos ecològics Tempus, (2 estàndard i un midi), desenvolupats per Castrosua, que van arribar a les instal · lacions de TMB i als carrers de Barcelona, ​​van arribar l'any passat, compten amb tres motors de 67KW i un motor de dièsel de 110 kW, amb un generador de 85KW, en el qual produeix energia durant la marxa. El quart autobús va arribar a finals de setembre, l'autobús híbrid Lions City, creat per MAN, de mida estàndard. Posseeix dos motors elèctrics de 75 kW, amb alimentadors d'alta capacitat, amb motor dièsel de 184 kW i un generador de 145KW.

XIMPANZÉS EN PERILL D'EXTINCIÓ

Si volem a tots els ximpanzés romanguin en el seu hàbitat natural, es necessiten importants esforços per garantir-los un bon futur. Ara mateix estan en perill d'extinció a causa de l'afectació dels seus hàbitats. La resposta no és posar-los en captivitat, sinó tenir cura del medi ambient ja que ajuden a mantenir l'equilibri d'altres animals al seu hàbitat natural. Part de l'èxit dels esforços de conservació dels ximpanzés inclou la protecció del medi ambient on viuen, el que es veu afectat per accions de mineria i la tala d'arbres.
La caça dels ximpanzés com a font de carn d'animals silvestres és il · legal, però es practica. Fer complir lleis amb penes severes per a aquells que estan involucrats és important. No obstant això, també cal tenir en compte que la gent al voltant d'Àfrica està matant-los per a la seva pròpia supervivència. Els ximpanzés de major grandària són els que habitualment caçats, però són els que poden deixar major nombre d'orfes. Els esforços de rescat són importants, però sovint significa que han de ser mantinguts en captivitat. Un altre perill que repercuteix sobre aquests animals és el patiment de malalties contagiades pel contacte amb humans i per les quals els seus defenses no estan preparades.
Durant la temporada de pluges pot haver també un augment de morts degudes a l'exposició a diferents virus per problemes respiratoris i gastrointestinals. Les infeccions per fongs i paràsits també estan documentades. Molts experts consideren que els esforços de conservació dels ximpanzés necessiten incloure la detenció de l'alta taxa de mortalitat a causa de aquests problemes. La resposta de com fer-ho no s'ha trobat encara. Avui dia el ximpanzé  ja està classificat com espècie en perill. Els experts coincideixen que si els canvis significatius no ocorren ara serà molt difícil per a ells romandre a la Terra en el futur. L'estimació sobre el nombre d'ells actualment en estat salvatge està indefinida a causa de la dispersió de les regions on viuen. Es creu que el seu nombre és de 100.000 a 200.000, per la qual cosa es fa necessària la sensibilització amb ells i esforços reeixits per a la seva conservació. Si vostè pot donar temps o diners per una causa tan noble realment farà una diferència.

L'ABANDONAMENT DE PEIXOS I TORTUGUES EXÒTIQUES OBLIGA A BUIDAR EL PANTÀ DE VALLVIDRERA

(Els propietaris les abandonen quan creixen o en anar de vacances.

A més d'extreure a la fauna invasora es netejarà per primera vegada el fons de l'embassament.)

El bucòlic pantà de Vallvidrera, reserva d'amfibis i espai d'esbarjo familiar, presenta aquests dies una imatge molt poc atractiva. Ja no li queda aigua ni es veu a cap dels gripaus que normalment apuntaven a la seva riba, com va apreciar el lector Jose Calvo en aquesta carta. Aquest estiu el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola fa un buidatge intensiu de l'estany, a causa de la proliferació d'espècies invasores que amenacen la reproducció dels amfibis protegits. Les més comunes són les tortugues de Florida i els peixos gambúsies, dues mascotes habituals a Catalunya que s'abandonen amb més freqüència en arribar l'estiu, pel seu creixement o per l'atenció que requereixen.

La Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) assessora al consorci per realitzar el buidat en el moment òptim, quan els amfibis han tancat el seu cicle reproductor i ja no depenen tant de la massa d'aigua al pantà. La majoria d'espècies autòctones es refugien pel seu compte fora de l'aigua, però si els tècnics observen que alguna requereix el medi aquàtic amb urgència la traslladaran a dues basses auxiliars que hi ha prop del pantà i que no es buidaran. Quant a les exòtiques, expliquen que "durant el buidatge queden en el filtre i molts exemplars moren", encara que hi ha excepcions, tortugues per exemple, "que porten a un centre especialitzat en amfibis i rèptils situat a Masquefa".

ÉS L'HORA DE CANVIAR EL MÓN

Tens el món a les teves mans, pots fer que el món sigui un lloc millor:














I si vols veure un món com un paraís fes-hi tot el possible per canviar-ho,
la teva col.laboració és important:


                                                                (Text EcologicNABÍ s.a. x2)