LA TERRA I ELS HUMANS

LA TERRA:

 és el cinquè planeta del Sistema Solar i el tercer en ordre de distància al Sol És el més gran dels planetes tel · lúrics o interiors i l'únic lloc de l'univers en el qual se sap que hi ha vida.  Els trets més prominents del clima de la Terra són les seves dues grans regions polars, dues zones temperades relativament estretes i una àmplia regió equatorial, tropical i subtropical. Els patrons de precipitació varien molt en funció del lloc, des de diversos metres d'aigua a l'any a menys d'un mil · límetre. Aproximadament el 70 % de la superfície terrestre està coberta per oceans d'aigua salada. La resta consisteix en continents i illes, situant-se la gran majoria de la terra habitable a l'hemisferi nord.  La terra ha evolucionat mitjançant processos geològics i biològics que han deixat vestigis de les condicions originals. La superfície externa es troba fragmentada en diverses plaques tectòniques que es van desplaçant molt lentament a mesura que avança el temps geològic (tot i que almenys diverses vegades en la història han canviat de posició relativament ràpid). L'interior del planeta roman actiu, amb una gruixuda capa de materials fosos i un nucli ric en ferro que genera un potent camp magnètic. Les condicions atmosfèriques han variat significativament de les condicions originals per la presència de formes de vida, que creen un equilibri ecològic que estabilitza les condicions de la superfície. Malgrat les grans variacions regionals del clima per la latitud i altres factors geogràfics, el clima global mitjà a llarg termini està regulat amb bastant precisió, i les variacions d'un grau o dos en la temperatura global mitjana han tingut efectes molt importants en el equilibri ecològic i en la geografia de la Terra.

RELACIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ AMB LA TERRA:

 El desenvolupament de la tecnologia per la raça humana ha permès una major explotació dels recursos naturals i ha ajudat a pal · liar part dels riscos dels perills naturals. Tanmateix, tot i aquest progrés, el destí de la civilització humana està estretament lligat als canvis en el medi ambient. Existeix un complexíssim sistema de retroalimentació entre l'ús de la tecnologia avançada i els canvis en el medi ambient, que només ara s'estan començant a entendre, encara que molt lentament.  Els humans emprenen la naturalesa per activitats tant econòmiques com de lleure. L'obtenció de recursos naturals per a l'ús industrial continua sent una part essencial del sistema econòmic mundial. Algunes activitats, com la caça i la pesca, tenen intencions tant econòmiques com de lleure. L'aparició de l'agricultura va tenir lloc al voltant del novè mil · lenni abans de Crist. De la producció d'aliments a l'energia, no hi ha dubte que la naturalesa és el principal factor de la riquesa econòmica.  Els éssers humans han emprat les plantes per a usos medicinals durant milers d'anys. Els extractes vegetals poden tractar rampes, reumatismes i la inflamació pulmonar. Mentre que la ciència ens ha permès processar i transformar aquestes substàncies naturals en píndoles, tints, pols i olis, l'economia de mercat i la posició de "autoritat" que es li atribueix a la comunitat mèdica han fet menys popular el seu ús. El terme "medicina alternativa" s'utilitza molt sovint per designar l'ús de plantes i extractes naturals amb propòsits curatius.  Les amenaces a la naturalesa provocades per l'home són, entre altres, la contaminació, la desforestació, i desastres com ara les marees negres. La humanitat ha intervingut en l'extinció d'algunes plantes i animals.